juliol 2nd, 2014Brevet 1200, NoticiesAdministrador 0 Comments

Els preparatius de la sortida estaven acompanyats per els Grallers de La Fuliola que animaven la tarda junt amb els Gegants que hi donaven un caire festiu. Tot seguit els parlaments; L’Alcalde de La Fuliola Sr. Eduard Piera, va donar la benvinguda a tots els participants i acompanyants tot convidant-nos a repetir aquesta esperiencia.  La Presidenta de la Secció Esportiva de l‘Ateneu Popular Sra. Eva Pané, va manifestar el seu goig de tenir a la Fuliola la sortida i arribada d’un Brevet d’aquesta categoria, tot fent saber que L’Ateneu porta tot just dos anys organitzant Brevets.  En Francesc Porta com a president de Randonneurs Catalunya va fer una glosa del mon Randonneur recalcant la importància d’aquest Brevet 1200, i recomenent prudència i seny a tots els participants. Tot seguit a les 6 de la tarda en punt es feia el compte enrera i es donava la sortida a 22 dels 26 inscrits, els altres 4 s’havien excusat per no poder participar en aquest esdeveniment.

Els pronostics de pluja ens deien que no tindriem mollena però la realitat es manifestava a ponent amb nuvolades fosques de mala ganya, els que corrien més van arribar a temps per coincidir amb el xàfec que queia al devant, després va venir la frescor de la primera nit i la fredor de la segona per acabar amb calor la resta del recorregut. El vent que pot molestar de valent en aquest itinerari, va tenir estones força preocupants, des de Berbegal fins el Port de Santa Margarita venia de cara amb força, principalment entre Sant Jorge i Erla, allà la preocupació es convertia en engoixa,  després el vent es va anar calmant i al tornar entre Erla i La Fuliola, quant les contrarietats es veuen multiplicades, la compassió del vent ens ajudava amb una brisa d’esquena que compensava de bon tros el patiment de l’anada.

Tots sabiem que la carretera tenia 7316 metres de desnivell,  el Portilló de Santa Margarita no es cap cosa, però al tornar amb 950 km a les cames, el sol que hi picava de ple, la sequera de les Bardenas Reales, sense cap arbre, amb matolls de sabana, i la terra escorxada, l’hi donava un misteri de dificultat que no te malgrat els seus 25 km.  L’altre port el de La Pedraja te mala gaita la manca de vorera,  amb 3 km al 6% es més suau que el repetxó de Najera o el de Santo Domingo. Entre Burgos i Villasandino hi han dos repetxons el de Les Quintanillas i el de Villanueva de Argaño, es fan molt pesats encara que els passis de nit, son interminables tant al anar com al tornar. Despres venen les rectes més o menys planes que ens porten a Sahagún.

Els controls han estat ben situats, de les tarjetes postals per si algun participant tenia problemes en trobar un establiment, no se n’ha fet servir cap. Al control de l’hotel Puerta de Sahagún van atendre moltes peticions d’habitació dels participants i acompanyants, algun participant va fer parada a Fromista, altres a Logroño ja de tornada. Al Bar Antic Portal de La Fuliola van estar tota la nit del dissabte al diumenge esperant l’arribada dels participants, allà podien refer forces tot prenent els plats convinats que en Blassi i Senyora oferien a tota hora del dia i la nit.

L’incident més greu va ser una caiguda amb bici aturada. Va passar al Control d’Ejea de los Caballeros  km 212. L’afectat va ser en Ferran Pané Bernaus de la Fuliola, que a la sortida haviem presentat com el participant de més edat.  Va perdre l’equilibri al fregar-l’hi la roda amb una altre bicicleta, va caure al terra, l’espatlle i el braç dret van amortiguà la caiguda,  quedant molt resentida aquesta extremitat doncs no hi tenia força i el moviment estava molt limitat, malgrat aquesta situació va continuar amb els 1000 km que faltaven. La cosa va empitjorà per allà el km 900 després de la parada per esmorçar a Andossilla, havia agafat torticulis de tant anar en una posició guerxa sobre la bici, ara el cap l’hi queia i només veia dos pams devant de la roda, no podia continuar així. La seva tossuderia i l’enginy van poder més que la sol·lució practica de plegar,  va trobar un nou sistema per  seguir sense perill.  Al final va arribar a La Fuliola a les 5:15 de la matinada del diumenge, sis hores abans de tancar el control.  D’aixó s’en diu tenir aptitud Randonneur.  Cal remarcar que des del moment de la caiguda fins l’arribada va estar acompanyat pel Randonneur de Cubelles en Miquel Romagosa Bassany que a causa de l’assistencia que feia no va poder cumplir el seu objectiu de fer la Lleida León Lleida 2014  amb les 79 hores tal com ell tenia previst fer.

Podeu veure els resultats personals clicant aquí

Comments are closed.

Affiliates
ads
Now add some widgets!