Mon Randonneur

Quan volem parlar dels inicis del cicloturisme hem de raure a França o a Itàlia, a França van neixen molts dels moviments relacionats amb el lleure i la bicicleta. El 1904 una iniciativa nascuda a Itàlia s’estableix a Paris, a través d’un periodista esportiu director del diari “l’Auto”, es tractava d’unes normatives per practicar cicloturisme de llarga distància en grup, amb la característica principal de mantenir en tot el recorregut una velocitat fitxa de 22,4 quilómetres per hora, d’aquesta modalitat sen va dir Cicloturisme AUDAX i les organitzacions s’en van dir Brevets AUDAX.  Els participants van en grup, han de mentenir una constant forma física en tot el recorregut, si algú defalleix ha d’abandonar. El periodista esmentat abans era Henri Desgranges, va triar l’AUDAX CLUB PARISIEN com a club organitzador dels brevets Audax, aquest privilegi va durar del 1905 al 1921, any en que el mateix Henri Desgranges els va retirar l’autorització d’organitzar Brevets Audax.

Aquesta negativa va engegar els mecanismes de la Creació. Aquell mateix any,  l’AUDAX CLUB PARISIEN  presentava els  Brevets de RANDONNEUR de velocitat lliure,  organitzant el primer Brevet de 200 km entre Paris-Dreux-Chartres-Paris el setembre del 1921. La caracteristica diferencial era la velocitat lliure, en canvi es mantenia les llargues  distàncies del seus recorreguts, imposant uns marges de velocitat mitjana màxima i mínima. El participant ha de mantenir el cap serè en tot el recorregut, es lo que en diem en el nostre argot com aptitud Randonneur, si defalleix fisicament pot refer-se reduint la velocitat o descansant una estona. Havia nascut la Formula RANDONNEUR.

L’èxit d’aquesta nova modalitat va motivar els cicloturistes de tot França a participar-hi. Ara els brevets eren realitzables en totes les regions tant en terreny pla com montanyós, i prenen el nom de Brevets de RANDONNEURS FRANCAIS.

A Catalunya es va practicar per primer cop el Cicloturisme Randonneur l’any 1971, a l’any 1976 aquesta modalitat ja es practicava a bona part d’Europa,  va ser quan l’Audax Club Parisien,  ja sota la presidència de Robert Lepertel, passen a denominar-los Brevets de RANDONNEURS EUROPEENS.

L’expansió a tot el mon no va trigar. Entre els anys 1979 i 1983 es va experimentar un gran interés pels Brevets de Randonneurs als Estats Units d’America, Canadà i Australia. Va ser a l’any 1983 quan l’Audax Club Parisien  va tenir una gran prespectiva de futur, un cop finalitzada la X Paris-Brest-Paris, va reunir els representants dels països organitzadors de Brevets i es va fundar la Societat d’ambit Mundial LES RANDONNEURS MONDIAUX, a la vegada que els brevets prenien el nom de BREVETS DE RANDONNEURS MONDIAUX.

Els anys següents ha anat augmentant el nombre de països on s’ha implantat aquesta modalitat de Cicloturisme, ara a l’any 2014, s’organitzen Brevets de Randonneur Mondiaux als cinc continents, amb 53 països que practiquen aquesta modalitat. Es lo que s’en diu Moviment Randonneur.

                                                                                                                                                                                            Actualitzat 2 de febrer del 2014