Fleche Velocio 2014

 

FLETXA VELOCIO  A  SAUMANE -DE-VAUCLUSE

Amb el títol de “Tot proper de Velocio” trobem a la revista Cyclotourisme del febrer 2014, una descripció d’aquest poblet de Provença i de la Festa de Pâques en Provence, on celebra entre les més de 200 organitzacions cicloturistes, la concentració de la Fleche Velocio 2014.

Això es troba a algunes pedalades de Pernes-les-Fontaines, vila natal de Paul de Vivie anomenat Velocio , on el cicloturistes es retrobaran aquest diumenge pasqual. Bell símbol per perpetuar la tradició.

La vila de Soumane, a la qual s’hi adjunta la partícula “de Vaucluse” per distingir-la del seu homònim cévenol, nomes compta amb 760 habitants. Està ben plantat a l’extremitat d’una vasta planura calcaria sembrada de comes i coberta per la garriga que s’anomena els monts de Vaucluse. Ha estat molt de temps oblidat , abandonat per els seus habitants que han baixat a la cerca de treball a les conserveres de L’isle-sur-la-Sorgue tot proper a les papereries de Fontaine-de-Vaucluse. Això passava en els anys 1950 que cases tancades, murs amenaçant ruïna i carrerons pedregosos. Avui dia es un bonic i minúscul poblet restaurat amb amor pels seus habitants, els quals no son tots originaris d’aquest lloc, com el cantant Dave, però han sabut guardar el  caràcter dels carrerons estrets, de les fonts i el safareig.

L’església està dedicada al Sant Trophime, primer abat d’Arles. Sobre el seu promontori rocós, es veu tota sola pujant des de L’Isla-sur-la-Sorgue, no s’endevina que al seu darrera hi ha les cases arraulides. Durant molt de temps només un mal camí permetia l’accés a la vila. En els anys 1860 es va obrir a la roca una nova ruta per accedir-hi més fàcilment, però no sense la pena de pujar una forta pendent que es fa difícil. Una torre mestre tallada, vestigi d’un primer castell feudal domina per sobre les velles teulades. (nota del traductor” a la foto es veu la bandera quadribarrada) Vetllava en altre temps la ruta de la plana, avui dia os dona la hora. Del vell safareig que la font alimenta tot caient  l’aigua fresca i límpida , un camí tallat en un flanc rocós permet l’accés a la reixa del “nou” castell. Aquest pertanyia a l’Abat de Sade, oncle del cèlebre marqués el qual va passar aquí alguns anys de la seva infància de 1745 a 1750. L’edifici pertany avui dia al consell general de Vaucluse, però està regentat per la comunitat de comunes del país de Sorgues i dels monts de Vaucluse que ha emprés seriosos treballs de restauració i el destina a les manifestacions culturals. Està assentat sobre un esperó rocós en altre temps ocupat per un “oppidum ligur”. Aquesta es un construcció massiva de forma pentagonal tot com l’original, defensiu com l’originari abans que les reformes no el convertissin en habitatge de plaer. Es d’interès notori el seu accés per una “calada” encaixada i voltejada, veritable pas estret per els assaltants, i la seva basta explanada herbosa ombrejada per grans pins on la vista s’estén lluny fins la línia blava dels Alpilles.

Els cicloturistes es reuniran en aquest lloc per les seves Pasqües Provençals i podran menjar agradablement. Cal que no os oblideu de visitar alguns dels carrerons estrets i pintorescos de la vila.

Des de la Vila de Pernes que no necessita més presentacions, assegurarà als excursionistes del dissabte i del dilluns amb l’experiència, l’eficàcia i la amabilitat que tots coneixem dels Pernois, El diumenge al matí els cicloturistes podran arribar a Saumane directament. Agafant la ruta de Sant Didier, saludaran a la sortida de Pernes l’estàtua de Paul de Vivie, creador d’aquesta trobada pasqual a Provença i fundador del cicloturisme, bifurcaran a la dreta i pujaran sobre la planícia tot passant sota la minúscula vila de La Roque-sur-Pernes, despres baixaran dins del bosc cap a Saumane. Veureu notòriament a la dreta  les altes reixes i la majestuosa avinguda de xiprers d’Itàlia del domini de Valescure. Nomes os faltarà un petit tram per estar a la Concentració i reveure el vostres amics vinguts de tots els racons de França.

Traduït del text en francès de Raymond Henry