Paris Brest Paris

Els inicis

La Paris Brest Paris es l’excursió més important de llarga distància Randonneur arreu del mon. L’any 1931 l’Audax Club Parisien va organitzar per primera vegada aquesta prova. Poc ha canviat de les hores ençà, els canvis més significatius son, que a les 5 primeres edicions es donava un temps de 96 hores per fer aquest famós recorregut, les edicions de 1966, 1971 i 1975 el temps màxim va ser de 90 hores per tots els participants, a partir del 1979 hi han tres sortides amb temps de 80, 86 i 90 hores. A la primera edició es va exigir un brevet de 300 km, a la tercera edició del 1951 va ser un brevet de 400 el que s’exigia, al 1971 va passar a exigir-se un brevet de 600 km, i finalment del 1975 fins avui dia s’exigeix la gamma dels 4 brevets; 200, 300, 400 i 600 km com a aval esportiu del participant. Els primers anys l’itinerari seguia el recorregut original de Pierre Guiffard; la carretera Nacional 12. A l’any 1979 ja es va anar per carreteres secundàries tal com es fa fins avui dia. Bona part del reglament actual segueix igual des de la primera edició. Cal remarcar que la 7ena. edició, al 1971, ja sota la presidència de Robert Lepertel va ser la primera en que hi van participar cicloturistes estrangers de països propers a França, tres dels quals eren de Manresa (Bages).

La PBP i la fundació de “Les Randonneurs Mondiaux”

A l’any 1983 es celebrava la 10ena. edició de la Paris Brest Paris Randonneur, la gran majoria eren Francesos, però en aquella ocasió ja hi havia participants d’Estats Units d’Amèrica, Canadà, Austràlia, Bèlgica, Regne Unit, Suècia i Espanya, aquests en representació de Catalunya i Euskadi, entre ells va néixer l’Associació amical d’aquests països, amb el nom de Les Randonneurs Mondiaux, tot promocionat per l’Audax Club Parisien i el seu president Robert Lepertel i la seva esposa Suzanne. Aquesta associació donaria cabuda a tots els nous països que duguessin a la pràctica la fórmula Randonneur. Aquest fet va representar un augment constant de països participants en les successives edicions de la PBP, en l’última edició (2015) s’han comptabilitzat 51 països participants. Es per això i perquè des del 1971 es celebra cada 4 anys, que a la Paris Brest Paris es considera les Olimpíades del Cicloturisme, on més del 60% dels participants son estrangers.

L’encís de la Paris Brest Paris

Intentarem transmetre l’encís d’aquesta proba. És un espectacle que hi gaudeix per un igual tant el participant com els acompanyants, la gent de les poblacions per on es passa, els milers de voluntaris i jo diria que també per els Organitzadors. Tots s’involucren inconscientment, per transformar una proba esportiva d’aquesta magnitud, en una Festa continuada  plena d’emocions. Continueu llegint, al final entendreu perquè, després de tastar això, tots aquests protagonistes tornen al cap de quatre anys, a la propera Paris Brest Paris Randonneur.

Els participants arriben a la Paris Brest Paris després d’un any en preparar el seu aval esportiu en forma de 4 brevets, però ara amb el tema de les preinscripcions ja son dos els anys que un futur participant porta pensant en aquesta proba. Això es una carga emocional constant, que es porta fins l’hora de la sortida.  L’arribada al lloc de sortida, un o dos dies abans, es impactant: pancartes, panells informatius, indicadors a seguir, stands de tot tipus, voluntaris, després ve la proba de l’idioma amb els controladors de bicis, i finalment la gran sala on reps els papers. Ja et pots relaxar? de moment si, heu fet un bon pas de cara a la sortida, però encara heu d’anar a la recerca de la vostra bici aparcada, que si recordeu el lloc on l’heu deixat no hi haurà problemes, després cal penjar-hi la placa de quadre amb el vostre numero de participant. Si al acabar la PBP voleu alguna de les fotos que os han fet pel camí, recomanem que adheriu també el número de participant al vostre casc, el facilita l’organització, d’altre manera es casi impossible trobar la vostra foto.

Després d’això, si esteu organitzats, podeu fer la foto de grup sota la pancarta de benvinguda que trobareu per aquells indrets, mentrestant anireu retrobant a tots aquells que durant l’any heu pedalejat junts tot fent els brevets qualificatius, pensant en aquest dia. També anireu trobant els acompanyants, que si es la primera vagada que hi van, els veureu amb cara de no creure lo que estan veient i os semblarà qui sap quant de temps feia que no os veieu, ara si, finalment esteu allà.

Cal pensar en descansar i sobretot menjar, menjar, menjar, os espera un devessall d’energia durant quatre dies. Mentrestant, a qualsevol indret, anireu trobant els participants més extravagants i les màquines més rocambolesques que mai haureu vist, els tricicles solen ser de participants anglesos, encara que escassos hi han tricicles tàndem, s’espera una gran quantitat de bicis reclinades, que veureu  de diferents models, una reclinada molt espectacular es el “llit de matrimoni”, una especie de tàndem amb diverses versions, i les bicis carenades. I com a cada edició hi haurà la novetat que entre tots haurem d’esbrinar on la podem trobar, veure i fotografiar per els nostres arxius.

Els acompanyants solen ser de dos tipus ben diferents, uns serien aquells que amb el vehicle van seguint, control a control als participants als quals donen servei, l’altre grup el formen aquells que esperen l’arribada del participant en el control final. Els que fan el seguiment amb vehicle viuen l’emoció de la prova a cada control, observen el conjunt de participants amb les seves experiències, poden comprovar l’ambient de cada control, les diferències entre les dues primeres nits i les dues últimes, quan els participants s’adormen tot fent cua per atrapar un plaça lliure per dormir, o en ben sopat quant els cau el cap sobre la taula tot just feta la darrera queixalada, però sobre tot l’emoció esclata quan arriba el personatge al qui donen servei. Els dos grups gaudeixen de l’emoció de la proba, moltes vegades es converteixen en missatgers, viuen la progressió de diversos participants i passen aquesta informació  als altres, aportant emoció addicional al conjunt, uns personalment i els altres a través d’internet. A l’arribada, km 1230, els acompanyants que esperen allà comparteixen l’emoció dels participants, a mida que van arribant s’obliden dels mals moments passats i esclaten en plors d’alegria per la gesta aconseguida, encara que, per l’esforç realitzat, alguns d’ells, no puguin fer ni un pas més. Després de veure casos d’aquests, els familiars i acompanyants, que durant les darreres hores han estat a l’espera, el veuen arribar sa i estalvi, es desborda l’emoció i l’encís queda segellat fins la propera edició quatre anys més tard. Han entrat a la roda.

La gent de les poblacions. Quan a França es parla de la bicicleta tothom es treu el barret, es la petita reina. La PBP no se l’hi escapa a ningú, ni quitxalla ni gent gran, per ells la PBP es un espectacle, per els participants ells son un element clau de l’èxit d’aquesta prova. Es un espectacle que vas veient a mida que passes cada una de les poblacions, es evident que això està reservat als participants, doncs els vehicles seguidors tenen la seva ruta particular que mai coincideix ni un sol tram. La gent engalana bicicletes i les trobes al lloc més visible, a la botiga, al forn de pa, a la plaça, al giratori, de dia els nens t’esperen atansant la seva ma plena de confits, i esclaten d’alegria si t’atures per compartir-ne un, altres nens com a reclam per aturar-te, t’ofereixen una ampolleta d’aigua, que en certes ocasions va molt bé per acabar d’arribar al proper control. Així vas fent els 600 km, en moltes poblacions hi ha una certa competència per veure qui atrau més participants, munten taules plenes de reclams per nosaltres els participants, cafè, aigua, te, galetes, petits entrepans, riu-te’n de les nostres tapes, pastissets, mel i també alguna fruita, de dia aquestes taules les governen la quitxalla, de nit els adults. Si et pares ets d’allò més ben rebut i quan demanes quant deus per tot lo consumit es quan et donen el paperet, allà hi ha el nom i l’adreça d’un dels nens d’aquella taula, i et demanen que al arribar a casa, els enviïs una postal del teu país, mentre t’ensenyen una pissarra enorme, que amb la felera del cafè amb llet no havies vist, on hi ha penjades totes les postals rebudes de la PBP anterior. Allà també paren els reincidents en la participació a la PBP per cercar la seva postal enviada anys enrere, i viuen la sorpresa de veure que aquella nena o aquell  nen de fa 4 anys ja t’ha passat al davant en alçada, doncs ells tots son reincidents, no fallen allà els trobaràs de nou.

Altres veïns no tant predisposats esperen el teu pas darrera les finestres, no els veus però escoltes els seus aplaudiments, sovint passa aixo de nit i ajuda a mantenir-te despert mentre penses; que hi fan a la finestra a les tres de la matinada? Alguns pagesos que viuen allunyats de la carretera, col·laboren penjant uns rètols oferint el seu cobert de la palla, per tots aquells que vulguin fer una dormideta en tant peculiar espai. I els més agoserats pinten a l’asfalt informació per donar moral als participants “només manquen 500 km per Paris”

I per més inri, el pastisser de la Maisons-Laffitte, va crear el 1910, un pastis anomenat “Paris Brest”, 100% energètic, pensat especialment per als participants de la PBP, en aquella època de competició. Aquest pastis el podeu trobar avui dia a qualsevol pastisseria de tot França amb el mateix nom.

Els voluntaris. Per favor, quan veieu un voluntari, lo primer que heu de pensar és que sense ell no existiria la PBP. Quin Club del mon pot aconseguir més de 2000 voluntaris? Sabeu la resposta oi? Quin privilegi poder participar a la Paris Brest Paris, tots els Clubs Cicloturistes del recorregut s’hi aboquen. Vosaltres podeu anar amb mancança d’haver dormit, amb la fresca de la nit, mes o menys, podeu trempejar  per anar tirant un tros més, però i els voluntaris? alguns porten 48 hores en un control, no els toca l’aire, també arriben a l’esgotament, no sigueu monòtons ni punyents amb ells, els hem d’animar tant bon punt estiguem davant d’ells, segur que os veureu recompensats.

Els organitzadors. Diuen que la PBP es fa cada 4 anys perquè els organitzadors tinguin un any de descans, però no es ven bé cert, als pocs dies d’acabar una PBP es comença l’estudi de tot com ha anat, per mantenir fresques totes les coses a millorar i tenir-ho en compte per la propera edició. No hi ha descans. Una feinada complexa que heu d’intuir. Orquestrà tot això, que 6300 participants estiguin atesos, que puguin fer una PBP còmoda, sense entrebancs, no es fa sol, és un treball titànic. Cada un dels aspectes d’aquesta organització te les seves complicacions, uns requereixen el saber fer, altres molta feinada de voluntaris i la seva coordinació, les més importants son: Relacions institucionals; Federació, Autoritats nacionals, Provincials, Trafic, Ambaixades. Informació i Comunicació; Revistes presentació, Reglament, Traduccions, Carnets de ruta, DVD, etc.  Itinerari; Seguiment itinerari, Responsables dels controls, Senyalització. Controls; Dormitoris, Dutxes, Menjar, Bar, Voluntariat; Captació de voluntaris, distribució de voluntaris. Assegurances d’anulació. Creu Roja; Serveis mèdics, etc. Seguretat; Vigilancia etc.  Informàtica; Lineas telefóniques, PC’s, xips .  Preinscripcions. Inscripcions. Control de bicis. Documentació. Roba; Mallots, Armilles, Samarretes. Tasques de Sortida; Grups, horaris, Motoristes,  Tasques d’arribada. Penalitzacions. Homologacions. I després d’això, a cada control, et miraran a tu, i estaran satisfets en veure que la seva tasca ha servit per dar-te l’alegria d’haver participat i sobretot acabat la 18 ena. Paris Brest Paris. Procura no donar-lis més feina, prou que en tenen.

Pagina oficial Paris Brest ParisCliqueu aquí.

Participacions 1971-2015

En les 12 edicions que van des del 1971 fins la del 2015, un total de 597 espanyols tenen almenys una PBP homologada, alguns en tenen més d’una, en total aquestes persones tenen 951 homologacions, sobre 1147 intents. Podeu veure els detalls de cada edició en el següent quadre, en el qual inclou els participants d’Euskadi:

reincidents 1971-2015

espanyols a la PBP 1971-2015,  per ordre alfabètic.

Actualitzat 12 de maig 2017