JOSEP CARRERAS i COSTAJUSSÀ

En Josep Carreras i Costajussà va néixer a Sabadell el 1 de setembre de 1908, en el si d’una família treballadora. Ja de ben petit es va adonar que la bicicleta era el mitjà que tenia al seu abast per poder conèixer els indrets propers a la seva ciutat natal.  Aquesta autosuficiència (ecologia), el goig de conèixer nous llocs (turisme), la preparació de les seves rutes (geografia), l’interès per les visites (cultura), i tot en conjunt (cicloturisme), el van entusiasmà de tal manera  que va sentir la necessitat de compartir aquesta joia amb tothom.  Tal es així que al llarg de la seva vida, sempre va tenir una estona dedicada a fomentar aquest esport de lleure, ja sigui escrivint articles com a col·laborador o com editor, practicant aquest esport, ensenyant com fer cicloturisme a la mainada, donant consells a tots els que li demanaven, col·laborant amb entitats esportives, promocionant noves entitats cicloturistes, per citar les més importants. De tot el conjunt podem treure la conclusió de que era un veritable enamorat de la Bicicleta. Va morir a Sabadell el dia 19 de juliol de 1989, víctima d’un accident a la carretera de Sabadell a Santa Perpètua, quan anava en bicicleta amb un grup de joves. Tenia 80 anys. Tot seguit voldria destacar allò més important de cadascun d’aquets aspectes.

El “Jussà” periodista.  Tothom està d’acord en afirmar que els primers escrits els va fer a la secció titulada “Golpes de pedal” de la “Revista de Sabadell” a principis dels anys 30 del segle passat, on signava amb el pseudònim de “Xerrim”. Segons l’historiador Ricard Simó i Bach (1911-1991),  l’octubre de 1942, edità “Ciclismo” com a portaveu del Club Ciclista Cruz, segurament el nostre “Jussà”en aquella època ja coneixia la revista “Le Cycliste” creada i editada per Paul de Vivier, en la qual ell va col·laborà més endavant.  A l’any 1944 publica un article sobre ciclisme a la revista “Ruta”, amb aquesta publicació comença l’etapa “Jussà”, a partir d’aquí tots els seus articles aniran signats amb aquest pseudònim, el qual ens serveix a l’hora per denominar els premis al seu honor “Premis Jussà”.  El febrer de 1949 va ser l’inici d’una col·laboració continuada al diari “Sabadell Deportes” fins l’extinció d’aquesta publicació.  Els seus articles apareixien també al diari “Sabadell” i “Aviación”.  El mes de juliol de 1978 va començar la sèrie “Grup Albada” de publicacions numerades sobre el tema de Cicloturisme i Cultura,  a l’any 1985 aquesta revista es va convertir com a portaveu de la Penya Ciclista El Pedal, donant continuïtat al contingut, a finals del 1986 va continuar aquesta publicació, ara sense capçalera,  fins el darrer número, el 130 del juliol de 1989, on descriu l’excursió del fatal accident que l’hi va costar la vida.  Caldria fer una síntesi de tot allò que va escriure, els seus arxius estan esperant algun estudiós de l’esport, o del periodisme esportiu, tots quedaríem sorpresos en llegir les dades concloents dels milers d’articles que durant els més de 50 anys, ens va informar de totes les noves que anaven succeint en el mon de la bicicleta.

Durant l’etapa que va formar part de la Comissió de Cicloturisme (1970-1977) va publicar molts articles a la revista mensual “Cicloturismo” editada per la “Real Federación Española de Ciclismo”, concretament em voldria referir a un article publicat al numero 10 d ’aquesta revista, corresponent al mes d’abril de 1971, va ser transcendental per els inicis del cicloturisme Randonneur a Catalunya. La “Comissión de Cicloturismo” tenia informació sobre la setena edició de la Paris Brest Paris que l’Audax Club Parisien com a organitzadors els havien fet arribar. En “Jussà” va publicar aquesta informació en forma de crida a la participació. Va ser el començament d’una relació d’amistat que vaig tenir amb Josep Carreras, a la vegada una relació esportiva amb L’ Audax Club Parisien, i el seu president Robert Lepertel (1924-2013), relació que amb els anys ha anat amb augment, fins arribar allà on som ara. Es dona la coincidència que en el mateix numero 10 d’aquesta revista hi ha l’acta constituent de la “Comissión Nacional de Cicloturismo” celebrada el desembre de 1970.

El “Jussà” cicloturista.  Tots els seus coneguts l’havien vist al despuntar el dia, pedalejar sempre amb el mateix entusiasme , en solitari o bé acompanyat per cicloturistes de totes les edats. Sabem que en “Jussà” s’ha pedalejat tota la geografia del nostre país, ja sigui amb la bicicleta o bé, com veureu més endavant, amb el tàndem. També ha fet sortides a l’estranger; seguint els passos del seu ídol “Velocio” havia anat a Provença, probablement com un pelegrinatge per reafirmar tots els detalls que Paul de Vivier havia deixat escrits sobre els seus viatges anuals per aquelles terres. Més que allà on va estar allò important i diferencial de les excursions d’en “Jussà” és la metodologia com preparava les seves sortides, encara que fos per anar a les comarques veïnes, feia abans un recull d’informació de com anar-hi, per on tornar, dels lloc que es poden visitar, i l’interès cultural d’aquestes visites. Sobre això un anònim escriu al “Diario de Sabadell” del 17 de novembre del 1984 “El seu (referint-se al ciclisme) és diferent, és net, noble, valenterós, regular, -senyor- …. i amb aquell estil que combina de manera elegant allò de –mens sana in corpore sano-  gaudint de la vellesa del paisatge, la cultura, l’art, la identitat d’un poble i la seva història”. Els seus articles publicats a la revista “Le Cycliste” l’hi van donar un prestigi que va sobrepassar fronteres, una de les conseqüències d’aquesta fama va convertir casa seva en Alberg de cicloturistes de pas, que feien un dia d’estada, vinguts de diversos llocs d’Europa, i d’aquesta manera va anar augmentant la llista d’amics, els quals cada any rebien la seva felicitació el dia de l’onomàstica igual que els d’aquí.

El “Jussà” mestre.  Sempre que hi havia l’ocasió en ”Jussà” em parlava de les excursions que feia amb la quitxalla de Sabadell, tot ensenyant-los com fer cicloturisme, n’estava molt cofoi.  Els nous candidats a futurs cicloturistes ho tenien fàcil, les primeres instruccions les rebien anant de paquet amb el tàndem que ell conduïa, molt sovint ni tant solt tenien bicicleta, més aviat se la compraven un cop s’adonaven de les grans avantatges de fer cicloturisme, després d’aquesta etapa inicial passaven al següent nivell, la bici i pedalejar pel seu compte tot seguint el grup. Va arribar un dia que vaig tenir l’ocasió d’estar-hi present, era un dissabte, no recordo el mes, podria ser l’octubre de 1972, aquell dia l’excursió era a Sentmenat. Jo anava amb dos companys més, veníem de Manresa passant per Calders i allà ens vàrem  trobar, tots amb bicicleta. Va ser la lliçó practica de tot allò que havíem llegit sobre cicloturisme, en “Jussà” mentre ens ensenyava un full amb tot el programa de visites, ja havia distribuït les tasques als seus alumnes, un parell havia de cercar el forn per comprar el pa, dos més la beguda i els altres a comprar fruita i llaunes de sardines.  Un cop van tenir les provisions, van preparar l’esmorzar en un jardí davant l’església que desprès de l’esmorzar havien de visitar. Allò era una excursió cultural, com a mitjà feien servir la bicicleta, una cosa sense l’altre no tenia cap sentit. Per aquesta escola hi van passar molts alumnes, la majoria de Sabadell, d’aquí van sortir el Grup Albada, Els Amics de Josep Carreras, i  altres agrupacions més esporàdiques.

A finals del 1970 va ser membre fundador de la  “Comisión Nacional de Cicloturismo”, representant a la Federació Catalana de Ciclisme,  en la “Assemblea de Federaciones” del desembre de 1970, es va fundar aquesta “Comissión Nacional”, va ser una sort que coincidissin ell amb Pedro Maria Ortiz de Zúñiga  Atuari (1918-1986), que va esdevenir el primer president, essent ells dos  membres fundacionals, els dos tenien el concepte d’escola de cicloturisme molt arrelat i el practicaven amb un entusiasme pur, amb totes les essències. A l’any 1972, preocupats per si les nostres entitats cuidaven el Cicloturisme Infantil, van tirar endavant el projecte anomenat “Cicloturismo Infantil y concurso relativo al mismo”, es tractava d’influir a totes les entitats ciclistes federatives, tinguessin o no secció cicloturista,  perquè organitzessin excursions cicloturistes, adequades a l’edat dels participants, guiats per aficionats amb llicència federativa i responsables.  Es proposava que els participants complementessin l’excursió amb un relat o dibuix. El conjunt d’excursions de cada club serviria per determinar el Cicloturista Infantil més complet, tenint en compte l’educació, treball literari, dibuix, indumentària, altruisme, etc. i així distingir-los amb un diploma, expedit per la Comissió.  Segons tenim entès a l’any 1977 el president  va ser defenestrat i es va acabar el projecte.

El “Jussà” i les entitats esportives. En Josep Carreras havia assolit un gran prestigi com ideòleg en tots el temes on la bicicleta, el ciclisme o el cicloturisme eren els protagonistes, qualsevol iniciativa no s’entenia sense consultar abans al nostre mestre “Jussà”,  i finalment ell n’esdevenia un impulsor i col·laborador.  Tenim l’exemple de la creació del Club Ciclista Cruz (1942), ell esdevé editor de la revista “Ciclismo” portaveu del Club. En la creació el 1973? de la Penya Ciclista “El Pedal” es va comprometre amb la iniciativa que l’hi presentaven. Altres vegades ell esdevé com a promotor d’una acció cívica, com l’Homenatge que es va fer el 1957 a Miquel Porta Pinyol president de la Secció Ciclista del Centre d’Esports Sabadell,  o l’aixecament del monòlit que el 1978 la ciutat de Sabadell va dedicar al ciclista Pere Sant i Alentà (1929-1953), va ser una iniciativa incansable d’en Josep Carreras.  Entre totes aquestes col·laboracions cal destacar la seva valuosa aportació a la constitució i manteniment del “Grup Units”, de fet ell n’era l’ànima i motor, aquest grup creat el 1960 va organitzar durant molt anys la “Festa del Ciclista Sabadellenc”, trobada anyal on es reunien les diferents penyes de la ciutat. En Carreras aconseguia que una figura rellevant de l’esport o el civisme, fes una dissertació al final del sopar, que reunia sempre un gran nombre d’assistents.   Tota aquesta incansable tasca que duia des de feia més de cinquanta anys, finalment com no podia ser d’altre manera, va tenir resposta, les sis entitats ciclistes de Sabadell es van posar d’acord per demanar que se l’hi concedís la Medalla al Mèrit Esportiu.  Medalla que en qualitat de bronze va rebre el 17 de novembre de 1984.

La concessió d’una Medalla al Mèrit Esportiu sol anar acompanyada de títols, campionats i coses per l’estil, tots sabem que en cicloturisme això no existeix, tots ens sentim campions sense necessitat de tenir cap trofeu, en Josep Carreras ara medalla de bronze al mèrit esportiu, havia passat desapercebut per la gran majoria dels que atorguen medalles, la seva tasca, ben feta, en silenci però continuada de més de 50 anys, el van fer mereixedor d’aquest guardó, d’ençà aquell dia a la seves prestatgeries ha tingut una Medalla, una medalla molt especial per ell i per tots nosaltres, doncs en el seu discurs, el dia del lliurament, va dir  “… els diré que vull compartir aquest guardó amb tots els ciclistes, siguin corredors, cicloturistes, usuaris o dirigents d’entitats. Si, nosaltres com a cicloturistes que som hem tingut el goig de compartir aquesta única medalla concedida a un Cicloturista, ara però ens toca la reciprocitat i per això ens hem proposat el repte de crear els “Premis Jussà” com a reconeixement a tots aquells Cicloturistes en majúscula, que d’una manera o altre estan seguint els seus passos.

Resum.  La vida d’en Josep Carreras i Costajussà; “Jussà” va tenir un paral·lelisme molt remarcable amb la vida de Paul de Vivier; “Velocio”,  Els dos van viure i es van desviure per la bicicleta. Els dos eren periodistes, escrivien tot tipus d’articles amb el fons comú de la bicicleta. Els dos van formar escola de cicloturisme. Els dos van morir atropellats anant amb bicicleta. Per completar aquest paral·lelisme caldria només que en “Jussà” tingués el reconeixement de tots els Cicloturistes, com a pare del cicloturisme català, tal com ell va ser.  De la mateixa manera que en “Velocio” és reconegut indiscutiblement per tot Europa, esperem que els “Premis Jussà”  ajudin a complir aquest noble objectiu.  

Juliol 2013.  Actualitzat  abril 2017.          Francesc Porta Torras.